L’inici de la màquina de cosir: un repàs per la seva història

La màquina de cosir és un element fonamental en el món de la costura i ha marcat un abans i un després en la història de les diferents societats. Moltes vegades no ens adonem del que s’amaga darrere de la nostra màquina de cosir, per això avui l’entrada va dedicar a l’inici de la màquina de cosir. Farem un repàs dels seus inicis i la seva evolució fins a la comercialització en cadena als anys 50 i 60. Comencem!

Els primers dissenys i les primeres patents

Màquina de cosir inventada per Thimonnier

El 1.790 Thomas Saint va dissenyar i patentar la primera màquina de cosir, però el model de Saint no es va construir fins al 1.874 en mans de l’empresa Newton Wilson. Saint va dissenyar la màquina per cosir el cuir i la lona, per aquest motiu, en el lloc de l’agulla, hi havia una agulla molt més forta per perforar millor en material. Per fer el moviment, la màquina tenia una maneta en un eix que girava. Newton Wilson va modificar el model de Saint per fer-la més operativa i continuar fabricant màquines de cosir durant molts anys. Un dels models més coneguts és la Princesa Wales  que data de l’època vistóriana.

Uns anys abans a la construcció del disseny de Saint, el 1.829, el sastre francès Barthelemy Thimonnier va inventar una altra màquina de cosir. El 1.930 Thimonnier va firmar un contracte amb l’enginyer de mines Augusto Ferrando que va fer els dibuixos per presentar una sol·licitud de patent. A mitjans del mateix any, es va fer oficial la patent de Thimonnier i Ferrando que van rebre el suport del govern francès. Després van obrir la primera empresa que fabricava roba amb màquina de cosir. El seu funcionament és una mica diferent de la màquina de Saint. Aquesta utilitza una agulla de pues que passa per sota i a través de la tela, llavors agafa el fil i estira cap amunt per formar un bucle que queda bloquejat pel següent.

La màquina de cosir als Estats Units

Màquina de cosir inventada per Elias Howe

En la mateixa època que Thimonnier i Ferrando fabricaven la seva màquina de cosir a França, Walter Hunt i Elias Howe ho feien als Estats Units. El model de Hunt tenia com a característica la puntada de cadeneta; feia servir una agulla amb l’ull i la punta en el mateix extrem. Aquesta portava el fil superior i una llançadora portava el fil inferior. L’agulla corbada es movia a través de la tela horitzontalment i deixava que es formés el bucle. Després la llançadora passava a través del bucle i entrellaçava els fils. Hunt va perdre interès en la seva màquina i va tenir problemes per comercialitzar-la, ja que li faltava finançament. Finalment, va decidir vendre la patent al fabricant de Nova York George Arrowsmith que tampoc va tenir sort.

Tot i que no semblava probable fer negoci amb aquesta màquina, el 1.846, Elias Howe va patentar la màquina de cosir amb llançadora sincronitzada amb l’agulla. A partir d’aquí, la màquina va anar patint diferents canvis i innovacions, com el 1.851 quan dos sastres de Boston van patentar una màquina que introduïa la puntada bifilar (de dos fils) de cadeneta. A Michigan, A. B. Wilson va inventar un dispositiu de ganxo rotatori que feia més ràpidament l’acció de cosir.

Singer

Màquina de cosir Singer

El 1.851 a Boston, Isaac Merri Singer va obtenir la patent dels Estats Units d’una màquina de cosir que combinava elements de Thimonnier, Hunt i Howe. El primer canvi que va introduir va ser la llançadora, creia que seria més fiable si es desplacés en línia recta. Després va substituir l’agulla corbada per una de recta muntada en vertical i va conservar l’ull a la punta. A més a més, hi va afegir una premsa de teles per subjectar-la millor, un braç fix per subjectar l’agulla i un sistema de tensió bàsic. Tot i que no va poder patentar el pedal que hi va afegir, les millores van ser notables.

L’únic problema que va trobar Singer va ser la demanda que va interposar Howe quan va saber que existia  la seva màquina. El cas va arribar als tribunals i Howe va guanyar. Així doncs, Singer es va veure obligat a pagar una suma global per a totes les màquines que havia produït. Però no tot van ser problemes per a Singer, ja que va aconseguir una llicència per explotar la patent de Howe i més tard es va associar amb l’advocat Edward Clark amb qui va establir el primer sistema de venda a terminis. No només va modificar les màquines de cosir, sinó que també va revolucionar el mercat amb aquesta proposta perquè facilitava l’accés a les màquines a les famílies (des dels inicis estaven destinades a professionals), d’aquí el seu èxit.

Després de Singer

Les millores a les màquines de cosir van continuar, però poca cosa es va modificar del model de Singer. Van aparèixer altres fabricants, però un dels més destacats va ser Nathaniel Wheeler que es va associar amb Allen B. Wilson i van constituir la Wheeler & Wilson Company. El seu èxit va ser produir una màquina amb un ganxo giratori en comptes d’una llançadora, ja que era molt més silenciós. També van inventar el mecanisme d’alimentació de quatre moviments que estirava la tela de manera uniforme (endavant, avall, enrere i amunt) i que encara s’utilitza avui.

Des dels anys cinquanta del segle XIX, van ser nombroses les màquines que es van patentar i les companyies que van sorgir. Però la base de la màquina de cosir ja estava inventada.

Totes i tots hem vist màquines de cosir, antigues i modernes. Ara, fins i tot, són digitals! Però si som amants de la costura segur que tenim algun model especial que per diferents motius ens agrada, sigui antic o modern. La seva invenció va revolucionar el món, no només professional, sinó també domèstic. Va permetre veure la confecció de roba d’una altra manera i va permetre obrir milers de possibilitats a la creativitat. Així doncs, espero que us hagi agradat conèixer una mica més l’inici de la màquina de cosir!

Ens veiem a la pròxima i no us lieu!